Veus plurals s’han unit per rememorar el seu caràcter i algunes de les múltiples lluites que va afrontar. Nascuda a Caracas a causa de l’exili del seu pare forçat pel franquisme, però amb arrels basques, es va establir a Valladolid, on va lluitar per la llibertat en el sentit més ampli. Advocada defensora de totes les causes, va patir la repressió policial i judicial del franquisme i de la democràcia, i va ser la número dos de la candidatura d’Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees del 2009.

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha destacat l’aposta per l’iberisme de Benegas, qui, segons ha explicat, «no ha tingut el problema de certa esquerra més dogmàtica que li costa més ser solidària amb els proper que amb el llunyà» i, per tant, ella era «tan solidària amb els països llatinoamericans com amb els Països Catalans». De fet, ha afirmat que «estava molt esperançada amb el procés català, que posa en qüestió l’estatus quo del 78», ja que ella defensava l’impuls d’un nou procés constituent.

Tardà, que coneixia bé Benegas, va coincidir també amb ella «amb la voluntat de voler tombar el model d’impunitat de l’estat espanyol», ja que compartien que «és impossible fer justícia si no preval la veritat i la reparació». Dos elements que no han tingut lloc a l’Estat, «l’única democràcia europea que no ha reconegut les responsabilitats pels republicans espanyols traslladats als camps d’extermini nazi». El dirigent republicà ha explicat també que Benegas «semblava fràgil i era molt dolça, però tenia una fortalesa extraordinària», a més que «era molt tafanera i volia saber-ho tot» per tal de poder analitzar la realitat política.

Joan Tardà, durant l’homenatge a Doris Benegas. Foto: Roger Tugas

La portaveu del secretariat de la CUP Mireia Boya l’ha recordat com una «comunera, feminista i socialista» i ha reivindicat que «revolució és quotidiana, el fil revolucionari, a més de roig, ha de ser lila», ja que lamenta que les dones lluitadores sempre estan invisibilitzades. «Menys corbates i més Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Tamara Carrasco», ha reclamat.

Puny alçat i somriure

L’exdiputada ha afirmat que «somriure quan aixeques el puny és el que més els fot i ella ho sabia i, per això, sempre ho feia». Un dels objectiu de la militant comunera era fer caure el règim del 78 i, per això, ha asseverat que «el referèndum de l’1-O ha estat l’únic intent seriós per tombar-lo i iniciar un procés constituent i, malgrat el que digués el triumvirat del 155 i el coscubielisme més ranci, això no es fa des del marc constitucional i estatutari». Per això, ha apostat per tornar el procés a la via unilateral, ja que «el diàleg no existeix».

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel també ha intervingut, per bé que a través d’una gravació, a causa del seu exili. «La Doris era una mica la nostra mare en matèria de lluita feminista», ha afirmat, i ha agraït les mostres de suport rebudes, de tot tipus: «L’escalf que sentim els que no podem ser aquí no és només el dels que es mobilitzen, es concentren i pinten murals, sinó que el que ens arriba és també l’escalf dels que no són aquí físicament però que no podem oblidar».

Els Borbons, uns tarats

Qui va ser parella de Benegas, el també militant comunero Luis Ocampo, s’ha emocionat durant el seu parlament, en què ha exigit l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, del que n’ha culpat el règim del 78, el qual «és irreformable i, com amb els cotxes espatllats, tan sols es pot desvallestar». Ha lamentat que «els fills i nets dels assassins de la Falange i la Guàrdia Civil compromesa amb l’alçament segueixen creien que van fer allò correcte», així com ha asseverat que «els Borbons són uns tarats, en general, i la dreta espanyola té un problema intel·lectual per debatre els problemes i, com fan els dèbils, acostuma a recórrer a la força bruta».

Segons Ocampo, Benegas «se sentia castellana, basca i veneçolana, tenia una triple nacionalitat estranya, però en cap cas se sentia espanyola», ja que no creia en aquest projecte nacional, i l’ha definit com «la dialèctica materialitzada en una persona», ja que era capaç tant de resistir a la policia com racionalitzar i analitzar amb calma. «En moments d’incertesa és quan es poden construir projectes transformadors, ja que el sistema tampoc no té certeses», ha avisat, i ha aplaudit que «el procés català és una finestra d’oportunitat no només per a Catalunya, sinó també pels altres pobles de l’Estat i d’Europa». Així, ha rebutjat les crítiques que fan part de l’esquerra estatal conforme el procés el lidera la burgesia: «Ja ens agradaria que la burgesia espanyola es posicionés contra la monarquia, per la república i per processos constituents!».

Mireia Boya, recordant la militant comunera. Foto: Roger Tugas

L’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater ha lloat la rebel·lia de Benegas i ha defensat que «la paraula radical, tot i està tan demonitzada, és molt maca, perquè vol dir partir de l’arrel». «La Doris viu a través de totes nosaltres, les que fem part de la seva lluita i objectius vitals», ha assegurat, i ha lamentat que ara «hi ha qui vol pervertir l’internacionalisme allunyant-lo de la idea d’estar arrelat a un poble», malgrat que Benegas va demostrar que es pot «pensar globalment per actuar localment i, a la vegada, aportar a la globalitat des d’allò local».

Sabater ha pronosticat que, precisament per la rebel·lia de candidatures com la seva, el maig tornaran a aconseguir l’alcaldia de Badalona. «Plantem cara amb honestedat i sense cap concessió a la putrefacció del sistema polític i, per això, rebem una pressió molt forta i el poder ens vol fora». En tot cas, ha lamentat que hi ha «companys de l’Estat que no acaben de ser conscients de la força que té el plantar cara com es fa des de Catalunya, plantejant el dret a l’autodeterminació i sent un país que es fa de nou». Tot i això, ha assegurat que el règim del 78 està esquerdat i Benegas afirmaria que els independentistes estan «del costat bo, del que portarà a combatre l’estatus quo».

Ferma en les idees i dolça en les formes

L’eurodiputada del BNG Ana Miranda s’ha mostrat convençuda que Benegas «estaria al costat dels presos i exiliats», ja que, segons ha recordat, donava suport a totes les lluites i pobles del món. I ho feia, a més, amb unes intervencions en què es mostrava «ferma en les idees i dolça en les formes».

En l’acte, també ha intervingut un portaveu del consolat veneçolà, país on va néixer la militant comunera, per bé que ha reconegut que «persones com Doris són ciutadanes del món». El diplomàtic ha destacat que «anomenar-se revolucionari engloba moltes qualitats com valentia, tendresa o esperit indestructible». El grup Ovidi 4 ha amenitzat igualment l’acte, que ha carregat de paral·lelismes la lluita de Benegas amb els objectius del procés català vist des de l’esquerra.

]]> 21899 https://izca.net/2018/03/23/la-cup-anuncia-el-fin-de-las-alianzas-del-soberanismo-y-da-por-concluido-el-proces/ Fri, 23 Mar 2018 13:59:04 +0000 http://izca.net/?p=19470 “El autonomismo no tiene que volver”. Esa es la consigna. Carles Riera planteó como única salida a la situación que vive Catalunya “construir república” y dejar atrás la fase autonomista. En el debate de investidura de este jueves, la CUP abrió un nuevo periodo para el soberanismo y anunció el fin del procés y de las alianzas de los independentistas si se instalan en la legalidad autonómica.

Riera proclamó un nuevo tiempo en que la CUP pasa a la oposición y no seguirá más hojas de ruta para pasar a “construir república”. “Damos por acabado el ciclo del procés y las alianzas que se han dado durante el procés. Pasamos a la oposición desde la calle y desde las instituciones, combatiendo al Estado y al autonomismo. Queremos empezar el ciclo de construcción de la república desde la movilización popular y desde este Parlament”, señaló con contundencia Riera al fijar la posición de su partido.

“Rechazamos el simbolismo republicano en la legalidad autonomista”, apuntó el jefe de filas de los anticapitalistas desde el atril del Parlament al justificar las cuatro abstenciones de su formación, que obligarán a Jordi Turull a optar a una segunda votación para ser el 131 president de la Generalitat.

Riera critica que se les pida “unidad por unidad” y reclama un programa republicano para dar apoyo a Junts per Catalunya y Esquerra Republicana

Riera reclamó “un frente institucional” contra el Estado y afeó que se les pida “unidad por unidad, de forma abstracta”. “Ya hemos hecho bastantes concesiones por la hoja de ruta”, remarcó en referencia a los presupuestos de Junts pel Sí que aprobaron en la legislatura pasada. “Unilateralismo y desobediencia; es la única forma de hacer república y de alcanzar la independencia, es la única forma de ensanchar la base republicana”, señaló en consonancia con la conferencia política que iba a celebrar la formación este miércoles y que fue suspendida por la precipitación de los acontecimientos tras la providencia de Llarena.

“No podemos asumir vuestro proyecto político”, espetó a Junts per Catalunya y Esquerra Republicana y les recordó que Carles Puigdemont seguía siendo su candidato en tanto que fue el más votado entre los soberanistas el pasado 21-D. Pero también tuvo críticas para el president cesado, que está ahora en Finlandia, al reprocharle “las dudas” del pasado 10 de octubre y del 27 de octubre, cuando proclamó los resultados del 1-O y los suspendió y cuando hizo la declaración de independencia, a la postre simbólica según dijeron todos en sede judicial menos la CUP.

Riera señaló que en caso de que haya segunda votación este sábado volverán a abstenerse y emplazó a Junts per Catalunya y Esquerra Republicana a solicitar a la Mesa el voto delegado de Puigdemont y Comín para que sumen 66 escaños y pueda salir investido con mayoría simple Turull. Y recordó a los demás soberanistas que el objetivo que encargó el pueblo a los parlamentarios es “implementar la independencia”.

El jefe de filas de la CUP en el hemiciclo, en su discurso de réplica, rechazó que un juez pueda subordinar la soberanía del Parlament y se refirió al magistrado Pablo Llarena como un “pequeño Bonaparte”.

Reafirman su abstención de cara a la segunda votación e instan a los soberanistas a solicitar el voto delegado de Puigdemont y Comín a la Mesa del Parlament

Con una ácida crítica a la sociovergència en los 40 años posteriores al franquismo y al Estado, insistió que ellos no plantean el debate como una cuestión de nombres sino programática y su única vía es la republicana, con “un proceso constituyente desde abajo, apoyado por las instituciones y construyendo república desde la calle”. “La gente que participó en el 1-O no se merece que reculemos. No era una cuestión de nombres, era de república”, reiteró.

“Es en la calle donde hay que arraigar la unidad del soberanismo”,afirmó, al tiempo que justificó su abstención asegurando que a ellos no les mueven “los intereses de partido, sillas o despachos” sino “los intereses del país y de las clases populares”.

A Turull, al que se refirió como conseller, le apuntó sobre su discurso de investidura que era “autonomista con propuestas políticas neoliberales” y “el del candidato del PDeCAT”; aunque lo respetaba si se trata de una estrategia de defensa visto desde la la lógica antirepresiva, en alusión a su cita con el juez de este viernes, en la que se contempla que sea encarcelado de nuevo. “Entendemos y respetamos su estrategia antirrepresiva, pero lo de hoy era un discurso de investidura”, le remarcó.

“Un proceso constituyente real. Si esa es su agenda, pueden contar con nosotros”, insistió antes de concluir su intervención con un “Visca la República”.

En una entrevista de Catalunya Ràdio ha asegurado que son partidarios del diálogo pero que “entrar en una fase de negociación con el Estado para llegar a ninguna parte no es obedecer el mandato del 21-D”, que dio una mayoría independentista en el Parlament.

“Las elecciones del 21-D ponen sobre la mesa una victoria del republicanismo, de los partidos independentistas, y una derrota del 155 y del bloque monárquico”, por lo que ha pedido que la mayoría de JuntsxCat, ERC y la CUP se traslade con una mayoría soberanista en la Mesa del Parlament y, posteriormente, a un Govern republicano.

Riera ha rechazado valorar si el candidato de JuntsxCat, Carles Puigdemont, debe regresar de Bélgica al tratarse de una decisión personal y ha insistido en que la CUP no pone el foco en qué candidato a la Presidencia acuerdan los independentistas sino en qué prevé hacer su Govern: “Lo que no haremos es autonomía, constitucionalismo, acatar el 155”.

“Lo fundamental es que haya un programa de Govern de materialización de la república” que no acate el 155 y cree las estructuras de Estado necesarias para una Catalunya independiente, ha planteado. Para ello, ha propuesto que la CUP forme parte del nuevo Govern como “muestra de compromiso” de los anticapitalistas con el proceso soberanista, aunque ha reconocido que esta idea no ha sido tratada en las reuniones y que nadie les ha pedido integrarse en el Ejecutivo que pueda surgir.

Riera se reunió el miércoles en Bélgica con Puigdemont para tratar discutir la situación política catalana tras los comicios de diciembre, un encuentro en el que no se materializó ningún acuerdo: “Pero no lo dramaticemos porque aún es temprano”, ha puntualizado.

La CUP está manteniendo contactos con JuntsxCat y ERC pero las tres formaciones no se han reunido conjuntamente, ha detallado, ya que se encuentran “en fase de conversaciones”.

Los ediles de la CUP imputados por un manifiesto contra la Policía plantaron por dos veces a la jueza, a diferencia del resto de concejales investigados.

La detención tiene como único objetivo que los concejales comparezcan ante el juzgado este jueves por la mañana.