El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha dictado un auto rechazando el recurso de Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau que pedía de archivar la causa abierta contra por la organización de la consulta sobre la independencia del 9 de noviembre de 2014. Los abogados defensores del ex-presidente, el ex-vicepresidenta y el ex-consejera de Enseñanza habían presentado a principios de julio tres solicitudes para archivar el caso una vez concluida la instrucción la causa.
Las defensas creían que había quedado demostrado que ninguno de los tres cometió ningún delito de desobediencia ni prevaricación. En los escritos aseguraban que en ningún momento el gobierno incumplió la prohibición del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de noviembre, ya que no organizó ninguna consulta vinculante con censo de votantes y no llegó ningún requerimiento formal y expreso a los encausados.
En sus escritos los abogados recordaban que el estatuto permite al gobierno organizar procesos participativos y una parte de la Ley de Consultas que no fue suspendida por el TC también insta al Ejecutivo a fomentar la participación ciudadana en decisiones políticas. Así, consideraban que su actuación había sido totalmente política.
Puede leer el auto a continuación:
_________________________
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CIVIL I PENAL
Recurs d’Apellació 3/2016
Diligències prèvies núm. 1/2015
Causa Penal núm. 16/2014
INTERLOCUTÒRIA núm.
President:
Illm. Sr. Enric Anglada i Fors
Magistrats:
Illma. Sra. Dª. Mª Eugènia Alegret Burgués
Illm. Sr. José Carlos Iglesias Martín
Barcelona, 12 de setembre del 2016.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- En data 28 de juny de 2016 l’Illm. Sr. Magistrat
Instructor de la present causa va dictar Interlocutòria, la part
dispositiva del qual és del tenor literal següent:
“PRIMERO.- No ha lugar a decretar el sobreseimiento
2
interesado por las representaciones procesales de los Sres. M.
Hble. Artur Mas i Gavarró, y de las Sras. Hbles. Irene Rigau i
Oliver y Joana Ortega i Alemany.
SEGUNDO.- Continuar la tramitación de la causa contra el Sr.
Artur Mas i Gavarró y los Sras. Irene Rigau i Oliver y Joana
Ortega i Alemany, de conformidad con lo previsto en los
artículos 780 y siguientes de la LECr, por los presuntos delitos
de desobediencia y prevaricación administrativa
TERCERO.- Dar traslado de las actuaciones al Ministerio Fiscal
y a la acusación popular para que, en el plazo de diez días,
soliciten la apertura del juicio oral formulando escrito de
acusación o el sobreseimiento de la causa, o,
excepcionalmente, la práctica de diligencias complementarias,
para los supuestos previstos en el apartado 2 del art. 780
LECR”.
SEGON.- Contra aquesta resolució les representacions processals
dels Srs. Artur Mas i Gavarró, Irene Rigau i Oliver i Joana Ortega i
Alemany van interposar recurs d’apellació, adherint-se la
representació processal de la Sra. Joana Ortega i Alemany als altres
dos, els quals, per Provisió de 7 de juliol de 2016, es van tenir per
interposats en temps i forma i admesos a tràmit de conformitat amb
el que disposa l’art. 766 de la LECrim.
TERCER.- Després de l’admissió a tràmit dels recursos d’apellació,
es va practicar el preceptiu trasllat al Ministeri Fiscal i a les altres
parts personades a fi que en el termini de cinc dies poguessin allegar
el que estimessin convenient al seu dret, assenyalar els particulars
que s’hagin de testimoniar i presentar els documents que justifiquin
la seva pretensió.
3
QUART.- Per Diligència d’ordenació de 22 de juliol de 2016 es va
acordar elevar tota la causa a la Sala de Recursos d’aquest Tribunal a
fi de formar el corresponent rotllo que permeti a aquest Tribunal
conèixer i resoldre aquest recurs d’apellació, que es va incoar com a
recurs de apellació núm. 3/16.
CINQUÈ.- Per Provisió de 5 de setembre 2016 es va assenyalar per a
la deliberació, votació i decisió del present recurs d’apellació el dia 8
de setembre del 2016.
Ha estat designada ponent l’Illma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués,
qui expressa el parer majoritari de la Sala.
FONAMENTS JURÍDICS
PRIMER.- Davant la Interlocutòria dictada pel Magistrat Instructor
d’aquesta causa en data 28 juny 2016 per la qual es va disposar que
no escau decretar el sobreseïment del procediment i, per contra,
continuar amb la tramitació de la causa pel procediment abreujat
contra el Sr. Artur Mas i Gavarró i contra les Sres. Irene Rigau i
Oliver i Joana Ortega i Alemany, segons el previst en els art. 780 i ss.
de la LECr, traslladant les actuacions al Ministeri Fiscal i a l’acusació
popular als efectes previnguts en l’article esmentat, es va interposar
recurs directe d’apellació.
En aquests recursos les defenses de les persones investigades raonen
àmpliament per què entenen que els seus defensats no han comès
cap delicte.
4
Atesos els termes en què han estat formulats els recursos d’apellació
interposats contra la Interlocutòria del Sr. Magistrat Instructor, la
Sala considera oportú començar recordant l’abast de la Interlocutòria
recorreguda i de les facultats de l’òrgan d’apellació respecte de la
mateixa.
SEGON.- Funció de la Interlocutòria d’acomodació procedimental així
com potestats de l’òrgan d’apellació per a la seva revisió.
Segons reiterada doctrina legal (STS, Sala 2 d’11 de maig de 2011 o
Interlocutòria de 7-6-2007…) la Interlocutòria de clonclusió de la
instrucció i de transformació del procediment, compleix una triple
funció:
1) Conclou la instrucció de les diligències prèvies, el que implica que
ha d’expressar succintament les raons per afirmar que el fet objecte
d’instrucció ha estat prou investigat i que no es considera necessària
la pràctica de noves diligències.
2) Acorda continuar la causa mitjançant el procediment abreujat, per
estimar provisionalment que el fet constitueix un delicte dels
compresos en l’article 779 de la Llei d’enjudiciament criminal,
desestimant en aquesta forma les altres tres possibilitats previngudes
en l’esmentat precepte que són: a) la interlocutòria d’arxiu per
estimar que els fets no són constitutius de cap delicte, b) declarar
falta el fet, o c) acordar la inhibició en favor d’una altra jurisdicció.
3) Dóna pas a la fase intermitja del procediment abreujat, mitjançant
el trasllat a les parts acusadores, perquè siguin aquestes les que
5
determinin si solliciten el sobreseïment o formulen acusació, o bé,
excepcionalment, interessen alguna diligència complementària.
La decisió de continuar la causa a través del procediment abreujat
suposa una primera valoració per part del Magistrat Instructor sobre
el caràcter presumptament delictiu de les conductes investigades, de
les persones que han participat en el mateix, de les circumstàncies
que l’han envoltat. Es tracta de comprovar si hi ha indicis racionals de
criminalitat, és a dir, datos objetivos derivados de la investigación
penal de los que quepa razonablemente deducir un juicio provisorio
de responsabilidad penal respecto de persona concreta (Interlocutòria
del Tribunal Suprem núm. 11571/2013, de 17 de desembre).
Aquesta valoració es produeix, doncs, en termes de probabilitat
raonable no de certesa. Com diu la Interlocutòria del TS, Sala 2a de 4
de juny de 2012 el acte de transformació constitueix un acte
imputación formal efectuado por el Instructor que exterioriza
un juicio de probabilidad sobre la realidad de los hechos investigados
y de la persona implicada en el mismo, por tanto delimita la
legitimación pasiva y el objeto del proceso, es decir, el marco
acusatorio constituyendo, en definitiva, un filtro procesal que evita
acusaciones sorpresivas e infundadas , de manera que solo contra
quienes aparezcan previamente como imputados por los hechos
recogidos en el auto, podrán las acusaciones dirigir la acusación.
Segueix dient la Interlocutòria que será en el Plenario, donde a la
vista de toda la prueba de cargo o de descargo se pueda sobrepasar
el grado de probabilidad al de certeza, dictando sentencia
condenatoria, o en caso contrario, dictando sentencia absolutoria.
6
La revisió de la Interlocutòria mitjançant el recurs d’apellació no
implica la total valoració de la instrucció portada a terme pel
Magistrat Instructor sinó únicament el control extern de la legalitat de
la decisió adoptada que inclou comprovar que s’ha pres declaració a
les persones que consten com imputades en qualitat de tals, així com
el compliment de les exigències de motivació i absència d’arbitrarietat
o irracionalitat en la determinació del relat històric contingut en la
resolució des del punt de vista subjectiu (de les persones
intervinents) i objectiu (dels indicis sobre els fets ocorreguts).
No cal, doncs, raonar sobre la concurrència de tots els elements
objectius i subjectius dels eventuals tipus penals que indiciàriament
es donen per existents perquè de cap manera es pot prejutjar el que
només després del judici oral, amb la pràctica de les veritables
proves d’incriminació o exculpació pot ser decidit.
En aquesta fase del procés, només procediria acordar el sobreseïment
de la causa quan els fets investigats apareguin “ex ante”
indiscutidament i objectiva d’impossible subsumpció en una figura
penal.
La Interlocutòria del TS, Sala 2ª 9 maig 2014 afirma que l’instructor
no pot, rebasar las funciones propias de la instrucción y adentrarse
en cuestiones que afectan a la culpabilidad, como es el dolo, o a otros
elementos del tipo, salvo casos de diafanidad manifiesta, entrando en
juicios de inferencia, cuya decisión exige la celebración de verdaderos
actos de prueba bajo el imperio de los principios que rigen el juicio
oral, pues de lo contrario se está vulnerando el derecho a la tutela
judicial efectiva con indefensión de la acusación que se ve privada
7
además de su derecho a sostener la misma y a utilizar los medios de
prueba pertinentes (artículo 24 C.E ). Añadiendo que: Naturalmente
cuando hablamos de instructor debemos necesariamente comprender
la revisión de sus actuaciones llevada a cabo por el órgano de
apelación porque éste mediante dicha función se inserta en la fase de
instrucción y no en la de enjuiciamiento.
Per tant, la funció del Tribunal d’apellació tampoc pot sobrepassar el
mer control de legalitat de l’acordat per l’Instructor, pel que només
podria accedir a la seva revocació quan s’afirmés que la instrucció no
havia conclòs atesa la manca de diverses diligències, indicant quals
fossin aquestes o bé advertís la inexistència del delicte per ser els
fets atípics amb tota claredat o diafanitat i així pogués ser raonat o
bé quan alguna de les persones investigades no hagués pogut tenir
intervenció en el mateix.
No cal aprofundir, doncs, en la resolució del recurs, en l’existència
dels delictes que preventivament s’imputen, particularment tenint en
compte els elements de tipus subjectiu com seria el dol, el que
inclouria també l’eventual existència de l’error de tipus que podria
excloure’l.
Establir una qualificació jurídica completa dels indicis que la instrucció
ha percebut, projectaria un clar prejudici als jutges encarregats de
l’enjudiciament del cas. Per això n’hi ha prou -com indica el Tribunal
Suprem- amb comprovar que el sobreseïment s’ha o no d’excloure
tenint en compte les circumstàncies concurrents.
TERCER.- Delimitat l’abast de la present resolució, per a una millor
resolució de les qüestions que es plantegen en el recurs convé
8
abordar conjuntament aquelles que siguin coincidents en els recursos
presentats o que es puguin predicar amb caràcter general.
Tots els recurrents, en menor o major mesura, posen de manifest
que la causa es troba instrumentalitzada políticament, que illustres
comentaristes afirmen que se segueix per actuacions de caràcter
polític i encara que es diu confiar en la independència d’aquesta Sala,
s’insinua de forma velada que tal independència només es
demostraria si es revoqués l’Acte dictat.
Doncs bé, no compartim les dites allegacions.
Per més que es repeteixi en alguns fòrums, el procediment no se
segueix -com bé saben les defenses lletrades dels querellats- ni per
haver convocat el Govern, no tenint competències (STC de 6-11-
2015), un procés de participació ciutadana per conèixer l’opinió dels
habitants de Catalunya sobre el seu futur polític, ni perquè s’hagi
celebrat un procés d’aquesta naturalesa gestionat per voluntaris.
El procediment penal va ser incoat per un presumpte delicte de
desobediència a una comunicació del Tribunal Constitucional dirigida
al President de la Generalitat de Catalunya, així com per eventuals
delictes relacionats amb el indiciari desacatament de l’acordat pel
Tribunal Constitucional.
El bé jurídic protegit en aquest delicte és el principi d’autoritat, entès,
des d’una perspectiva democràtica, com la dignitat que ha
d’acompanyar l’exercici legítim de la funció pública en el seu vessant
jurisdiccional.
9
No té, doncs, rellevància en aquest moment processal (pot tenir-la en
d’altres) que el mandat presumptament incomplert fos el de
paralitzar un procés de participació ciutadana sense efectes
vinculants o un altre tipus d’actuacions.
No es tracta, doncs, d’enjudiciar actes polítics ni tampoc converteix la
causa en una “causa política” la presumpta participació en el delicte
de persones que tenen o han tingut elevades responsabilitats
governamentals, a risc que les motivacions d’aquest caràcter, per
nobles i legítimes que fossin, donessin patent de cors per actuar fora
de l’ordenament jurídic.
Aquesta Sala ha de fer abstracció dels judicis d’intencions que sembla
que inevitablement resulten dels pronunciaments judicials en
procediments que tenen transcendència mediàtica. Tampoc li
correspon asseverar la seva independència, que es troba plenament
garantida al nostre país per normes d’alt rang jurídic com són les que
regulen l’estatut jurídic de jutges i magistrats.
Resulten irrellevants igualment, almenys en aquesta fase processal,
les discrepàncies tècniques hagudes en el si de la Fiscalia (en bona
part solucionades en el curs de la pròpia instrucció) abans de la
presentació de la querella, en tant que les mateixes van ser dirimides
amb els mecanismes previstos en el seu propi Estatut orgànic.
QUART.- Dels indicis respecte del delicte de desobediència
No discuteixen els querellats que una vegada que el MH President de
la Generalitat va donar a conèixer públicament el dia 14 d’octubre de
10
2014 la convocatòria d’un procés de participació ciutadana per al
mateix dia 9 de novembre que l’anteriorment convocada i ja suspesa
pel Tribunal constitucional (i pel mateix Govern), consulta popular no
referendària sobre el futur polític de Catalunya i amb la mateixa
pregunta que aquesta, el Govern de l’Estat va acudir de nou al
Tribunal Constitucional amb la pretensió que també aquest procés
participatiu fos suspès.
Tampoc pot negar-se per ser, a més, públic i notori que el Tribunal
Constitucional va dictar en aplicació de l’art 161.2 CE una provisió en
virtut de la qual respecte de la “… convocatoria a los catalanes , las
catalanas y a las personas residentes en Cataluña para que
manifiesten su opinión sobre el futuro político de Cataluña el día 9 de
noviembre (y en los días sucesivos en los términos de la
convocatoria), mediante un denominado proceso de participación
ciudadana contenidas en la página web
http://www.participa2014.cat/es/index.html, y los restantes actos y
actuaciones de preparación, realizados o procedentes para la
celebración de dicha consulta, así como cualquier otra actuación aun
no formalizada jurídicamente, vinculada a la referida consulta” va
acordar la suspensió dels actes impugnats, així com les
restants actuacions de preparació de la consulta o vinculades
a ella.
Tal provisió, com a tota mesura cautelar, era executiva. Tenia una
durada inicial provisional de 5 mesos i de conformitat amb l’article
87.1 de la LO 2.1979 de 3 d’octubre era d’obligat compliment per al
seu destinatari en haver estat adoptada pel Tribunal competent en
l’exercici legítim de les seves funcions i revestida dels pertinents
requisits legals, cosa que tampoc qüestionen, en puritat, els
11
recurrents.
Tampoc són pròpiament discutits els indicis que exposa el Magistrat
Instructor, que revelen -sempre amb el mateix grau probabilístic en
què ens movem- que els querellats van continuar realitzant actes
oposats al mandat rebut, o van ometre aquells necessaris per al seu
compliment.
Davant d’aquests indicis, el debat sobre si els actes duts a terme pels
querellats -que recull la Interlocutòria recorreguda en la relació de
fets de la seva resolució- s’han de vincular a una correcta i
responsable acció de govern, no contradictoris amb el que va
disposar el TC -com es sosté en els recursos- o bé són actes
decididament contraris amb el que disposa la provisió -com afirmen
les acusacions- no és propi d’aquesta resolució que, com
repetidament s’ha dit, parteix només de les aparences concurrents.
S’afirma pels recurrents que tal provisió, comunicada i coneguda el
mateix dia 4 al MH President de la Generalitat (foli 1242 i ss) no
contenia un mandat exprés concret i terminant dirigit a la més alta
institució del Govern de Catalunya de suspendre el procés de
participació.
Doncs bé, no compartim tal argumentació en la mesura que la seva
redacció en relació amb el motiu d’impugnació del procés participatiu,
resultava en principi clara i entenedora per a un ciutadà mitjà. D’altra
banda, la provisió va ser comunicada el mateix dia per correu
electrònic al President de la Generalitat i aquest la va donar
públicament per coneguda i la va donar a conèixer segons exposa el
Magistrat Instructor a les llavors Conselleres d’Educació i Presidència,
12
amb independència que la carta certificada arribés dos dies més tard.
Es discuteix, també, que no pot existir el delicte ja que la conducta
no va ser contumaç i reiterada en el temps i tampoc va existir un
requeriment exprés dirigit als querellats perquè imposessin la
suspensió del procés participatiu, així com que no tot incompliment
d’un mandat judicial pot integrar tal delicte.
Sanciona l’art. 410 del Codi penal a las autoridades o funcionarios
públicos que se negaren abiertamente a dar el debido cumplimiento a
resoluciones judiciales, decisiones u órdenes de la autoridad superior,
dictadas dentro del ámbito de su respectiva competencia y revestidas
de las formalidades legales.
A l’efecte només cal analitzar ara que el tipus penal exigeix certament
que la negativa al compliment del mandat judicial sigui “oberta” això
és de forma clara, patent, o indubtable.
No sempre exigeix la jurisprudència -el tipus penal no ho esmental’existència
d’un requeriment previ, sense perjudici que aquest
serveixi per abonar la contumàcia de la conducta. Poden llegir-se a
l’efecte les SSTS, Sala 2ª 29-04-1983, de 1-12-2003 o de 6-11-2009.
La singularitat de la conducta duta a terme indiciàriament pels
querellats -desacatament per part del President i dos membres del
Govern legítim i democràtic de Catalunya al mandat del més alt
Tribunal de l’Estat, com és el Tribunal Constitucional- impedeix que
trobem supòsits anàlegs en la Jurisprudència del nostre país ni -fins
on coneixem- en la dels països del nostre entorn.
13
El mandat del TC comportava, per tenir complerta eficàcia, una
conducta de no fer que havia d’implementar-se mitjançant actuacions
positives tot això en un termini curt i concret ja que el procés
participatiu es trobava previst per a cinc dies més tard.
Així ho van entendre els Serveis jurídics de la Generalitat quan en
presentar un recurs de súplica contra la provisió de 4 de novembre i
demanar el seu aclariment van afirmar que si el recurs no es resolia
el procés participatiu no podia celebrar-se. Això és conseqüència que
el recurs de súplica no produïa efectes suspensius (art.93.2 de la LO
3/1979).
Lluny d’això, el que, segons l’acordat pel Tribunal Constitucional no
podia realitzar-se -un procés de participació ciutadana promogut i
afavorit pel Govern de Catalunya- va tenir lloc el dia previst i de fet,
contràriament al que processalment s’afirma, el President de la
Generalitat es va responsabilitzar públicament d’haver-lo impulsat.
És, doncs, en aquest context temporal, en el qual haurà de ser
jutjada la conducta desenvolupada pels querellats.
Als efectes aquí considerats, la conscient resistència al compliment de
l’ordenat no pot ser exclosa, ja que contra la resolució del Tribunal
Constitucional no cabia recurs de súplica per qüestions de fons o
substantives i que, ni la presentació del mateix ni, menys encara, una
petició d’aclariment, podien tenir efectes suspensius del que ja
s’havia decidit (ATC 12-02-2014 i art. 93.2 LO 3/1979, fl. 1328).
El que s’ha dit no prejutja, en qualsevol cas, els efectes que
14
poguessin tenir aquestes actuacions processals davant del TC per
desvirtuar els elements subjectius de l’illícit aparentment produït
que, com s’ha dit, no procedeix ara i aquí analitzar.
CINQUÈ.- Dels indicis respecte del delicte de prevaricació
administrativa
Penalitza l’article 404 del Codi Penal a a la autoridad o funcionario
público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución
arbitraria en un asunto administrativo.
Segons reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem s’ha estimat
concurrent aquest delicte quan el funcionari o l’autoritat de què es
tracta, adopta una resolució que contradiu frontalment la llei, bé
perquè li manca totalment la competència, omet totalment les
formalitats processals administratives, actua amb desviació de poder,
o omet dictar una resolució deguda i això sense cap fonament, en
basar-se la decisió o l’omissió en la tergiversació del dret aplicable i
en la substitució de la voluntat de la llei per la voluntat del funcionari
o autoritat.
Diu la Interlocutòria impugnada que indiciàriament els querellats per
aconseguir la realització de la seva voluntat -el manteniment del
procés participatiu- van ometre, conscientment, aquelles resolucions
administratives necessàries per impedir que el procés es dugués a
terme (desistiment dels contractes i convenis realitzats amb entitats
o contractistes que treballaven per a l’Administració) i van adoptar
decisions administratives de caràcter verbal del tot necessàries
perquè el procés pogués portar-se a efecte, com ara la installació del
programari en els ordinadors adquirits prèviament, la cessió dels
15
centres docents i el trasllat dels ordinadors als punts de votació, així
com altres actuacions facilitadores com la contractació d’una
assegurança per als voluntaris que intervenien en el procés.
Els recurrents en les seves allegacions no desvirtuen l’existència
d’aquests indicis sobretot si la seva actuació a partir de la provisió del
4 de novembre es contraposa amb la seguida quan el Tribunal
Constitucional va suspendre la consulta no referendària convocada
pel President de la Generalitat per Decret de 129/2014, mitjançant
una provisió de data 29 setembre 2014 -anàloga a la del 4 de
novembre i que va ser acatada- i que descriu l’instructor en el punt 8
dels fets de la Interlocutòria impugnada.
No neguen tampoc els recurrents que el Tribunal Suprem consideri
possible la comissió del delicte de prevaricació per omissió ni que
conceptualment puguin ser prevaricadors actes administratius verbals
de les autoritats o funcionaris públics. Les allegacions dels recurrents
amb vista al tipus delictiu van dirigides a desvirtuar elements
subjectius de l’illícit que no es pot examinar en aquest tràmit.
Tampoc pot ser resolt ara si la desobediència hauria d’atraure
l’eventual delicte de prevaricació o la modalitat de concurs que podria
donar-se entre els dos eventuals delictes (STS, Sala 2a de 6 de febrer
de 2006).
SISÈ.- De l’eventual delicte de malversació de cabals públics
Respecte de l’eventual delicte de malversació de cabals públics a què
es refereixen també els recurrents en els seus escrits, res cal dir en
tant que els apellants no combaten en realitat els fets indiciaris que
16
recull la Interlocutòria en el seu punt 7 lletra h), certament inconcrets
pel que fa a la seva quantificació i autoria, sinó la seva
intranscendència jurídic-penal en relació amb tal delicte, del qual no
existeix cap referència en la Interlocutòria quan es qualifiquen
provisionalment els fets. I a aquest efecte cal recordar que si la
interlocutòria de transformació esdevé ferma no es poden introduir
fets nous en els eventuals escrits acusatoris ja que l’esmentada
resolució opera com un filtre de tipicitat o d’atipicitat objectiva de les
conductes objecte d’investigació.
SETÈ.- Exposat l’anterior, predicable de tots els recursos, han de ser
igualment rebutjades les restants allegacions dels recurrents.
La defensa del MH Sr. Artur Mas i Gavarró manté la legalitat del
procés participatiu del 9N sostenint que la Generalitat tenia
competència per dur a terme processos participatius, quan, en relació
amb el concret procés que ens ocupa, el Tribunal Constitucional ja ha
dictaminat en la STC de 11-06-2015, el contrari, i no és tampoc tal
qüestió la rellevant en aquest procediment.
La defensa de la Sra. Rigau sosté que no es concreta a la
Interlocutòria la conducta que s’atribueix a la seva defensada en tant
que aquesta no va ser la destinatària de la comunicació del Tribunal
Constitucional.
No obstant això, en el FJ 3 de la Interlocutòria apellada s’exposa que
la Sra. Rigau com a Consellera d’Educació va actuar com a
responsable del seu departament de manera coordinada amb el MH
President de la Generalitat i la Consellera de Presidència procurant
mitjançant els caps de serveis territorials que els directors dels
17
instituts públics cedissin els locals per a la seva obertura com a punts
de votació i possibilitant que durant els dies 7 i 8 de novembre
s’installessin en els ordinadors adquirits pel seu departament el
pertinent programari així com el material necessari per a la votació,
tot això coneixent la providència del TC que ordenava la suspensió
del procés participatiu i que la vinculava com a tots els poders públics
(art.87,1 LO 3/1979).
De fet, la Sra. Rigau, preguntada pel Magistrat del Jutjat d’instrucció
núm. 1 dels de Tarragona (que va iniciar un dels múltiples
procediments penals -Dilg. Prèvies 4632/2014- que posteriorment
van ser acumulades al present) sobre l’obertura dels centres
educatius el 9N, no va dubtar en la seva resposta a responsabilitzarse
de l’autorització.
Pel que fa al present recurs d’apellació i a l’existència d’indicis
racionals, ha de tenir-se en consideració que hi ha diferents graus de
participació en la comissió dels delictes i que la concreta intervenció
de cada un d’ells només a partir dels escrits d’acusació, en el cas que
es produeixin, podrà determinar-se.
En el mateix sentit s’ha de pronunciar aquesta Sala respecte de
semblants allegacions realitzades per la defensa de la Sra. Ortega en
ordre a que la seva representada no va rebre directament cap ordre
del Tribunal Constitucional perquè procedís a la suspensió del procés
participatiu, tot i que evidentment coneixia la provisió, o pel que fa a
la seva concreta intervenció en els fets ja que el magistrat instructor
relata en la seva resolució els indicis que ha constatat durant la
instrucció de la seva eventual responsabilitat, relatius a la
contractació d’assegurances per a les persones voluntàries que van
18
intervenir en el procés, manteniment de la pàgina web oficial de la
Generalitat i altra arquitectura informàtica necessària perquè es
portés a terme, i la preparació i manteniment de la contractació del
Centre de premsa a Montjuïc on, durant tota la jornada, la
vicepresidenta del Govern va donar publicitat als resultats obtinguts.
Tornem a repetir que no procedeix examinar en aquest tràmit la
inexistència d’ànim de vulnerar la legalitat que s’addueix respecte de
la conducta de la Sra. Ortega.
És per tot això que en aquest moment processal, en el qual es
combat en apellació la Interlocutòria de transformació del procés
abreujat, la Sala no pot sinó confirmar la Interlocutòria recorreguda
quan el criteri de l’Instructor es sustenta en una sèrie d’indicis
racionals en relació amb els fets que s’identifiquen com a punibles
respecte de determinades persones i aquesta es motiva de manera
suficient i adequada.
PART DISPOSITIVA
LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE
JUSTÍCIA DE CATALUNYA, integrada pels magistrats anomenats a
l’encapçalament, ACORDA:
DESESTIMAR els respectius recursos d’apellació interposats per les
representacions processals dels Srs. ARTUR MAS I GAVARRÓ, IRENE
RIGAU I OLIVER i JOANA ORTEGA I ALEMANY, adherint-se la
representació processal de la Sra. Ortega als recursos d’ambdós
altres, contra la Interlocutòria del Magistrat Instructor de 28 de juny
de 2016, i CONFIRMAR íntegrament l’esmentada resolució;
19
declarant d’ofici les costes que haguessin pogut causar-se en la
substanciació dels referits recursos.
Notifiqueu la present resolució al Ministeri Fiscal, a les parts
recurrents i a les altres parts personades en aquesta causa, fent-los
saber que és ferma i que contra la mateixa no cap recurs.
Comuniqueu aquesta Interlocutòria a l’Illm. Sr. Instructor als efectes
oportuns.
Així ho acorden, ordenen i signen en el dia de la data els magistrats
designats a l’encapçalament; dono fe.
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tsjc-refusa-el-recurs-de-mas-ortega-i-rigau-i-la-causa-continua-el-seu-curs/